A Catalunya, l’arròs no és només un aliment: és un símbol de convivència, de diumenges a taula i de frases que han passat de generació en generació. Les dites populars en què apareix l’arròs ens expliquen molt de com som —pràctics, irònics i amb bon humor fins i tot per parlar de la vida quotidiana.
Anar d’arròs
Vol dir tenir una vida social molt activa, sempre voltant d’un dinar o una celebració. Aquella persona que mai diu que no a una paella amb els amics o un dinar de colla “va d’arròs” contínuament.
Fer (algú) amb arròs
Aquesta expressió s’utilitza per renyar o amenaçar algú amb un punt de broma o ironia. És una manera popular de dir que algú rebrà una bona esbroncada o càstig.
Passar l’arròs
Una de les dites més conegudes, utilitzada sovint per parlar de decisions importants que algú retarda massa, especialment en temes personals com casar-se o tenir fills.
Sembla que mira l’arròs però mira les llesques
Aquesta dita tan visual es diu d’algú que fa veure que vol una cosa, però en realitat desitja una altra. És ideal per descriure aquells que dissimulen les seves veritables intencions.
Rendir més que l’arròs caldós
Una expressió molt gràfica per dir que una cosa dura molt o és molt productiva, com l’arròs caldós, que sempre sembla que n’hi ha per a tothom.
L’arròs, present a taula i al llenguatge
Aquestes expressions demostren que l’arròs forma part del nostre dia a dia molt més enllà de la cuina. Ens acompanya en les converses, en les dites populars, recordant-nos que la llengua —com una bona recepta— es nodreix de la vida quotidiana.
A Arròs Montsià, ens agrada pensar que cada gra d’arròs és una història, i que aquestes dites són una altra manera d’explicar-la: amb tradició i amb aquell punt just de saviesa que ens dona la cultura popular.