El malbaratament alimentari és un dels grans temes pendents a la nostra societat actual. Any rere any, són milers de tones d’aliments les que queden descartades de la cadena agroalimentària.
Definim
malbaratament alimentari com la disminució en la quantitat o qualitat d’aliments o begudes que, essent aptes pel consum humà, acaben per no ser ingerits per motius de descart o deteriorament esdevinguts de les decisions i accions de detallistes, proveïdors de serveis alimentaris, o dels mateixos consumidors.
I és que les causes de la pèrdua i el malbaratament alimentari són diverses, no obstant, en aquesta cadena de desaprofitament, els consumidors tenim part de responsabilitat i és el nostre deure fer-nos càrrec i mitigar els seus efectes.
Una de les causes més habituals del malbaratament a les nostres llars és l’etiquetatge dels productes i les indicacions pel que fa a la data de consum.
Moltes vegades, existeix una confusió entre la data de consum preferent i la data de caducitat. Coneixes exactament la diferència? Avui te l’expliquem.
Consum preferent no és el mateix que data de caducitat
Segurament, més d’un cop hem vist un aliment marcat amb una data ja passada i hem decidit desfer-nos d’ell pensant que ja no era apte pel consum. Probablement, algun d’aquests aliments sí que ho era. A continuació et detallem la diferència entre el consum preferent i la data de caducitat.
Consum preferent
La data de consum preferent és molt usual en aliments que aguanten grans períodes de temps si es conserven adequadament. Per exemple, aliments secs com la pasta o l’arròs, l’oli, la xocolata o els congelats.
La data de consum preferent ens dona una data aproximada fins quan l’aliment conservarà totes les seves qualitats en perfecte estat (textura, color, sabor, etc.).
No obstant, passada aquesta data, no vol dir que l’aliment ja no sigui apte pel consum. Simplement, l
es seves qualitats es poden veure lleugerament afectades això si, sense causar un risc microbiològic. Si hem tingut cura del seu emmagatzematge, de manera orientativa podrem consumir els aliments depenent dels períodes:
15 dies després, encara podem aprofitar iogurts i pa de motlle. Els làctics sempre que haguem mantingut una correcta cadena del fred.
1 mes després: aliments com l’embotit curat llescat (pernil, llonganisses, fuets, canya de llom adobada, etc.)
3 mesos després: begudes ultrapasteuritzades (UHT) com la llet, sucs o begudes de soja. El formatge sec, congelats, salses envasades, l’oli, la mantega o l’embotit curat sense llescar també es poden consumir.
Fins a 1 any després: tot el que siguin conserves en llauna o pots de vidre, la xocolata en rajola, el cafè, les espècies o les infusions, els llegums secs, la pasta seca, l’arròs o la farina.
De totes maneres, el consell més important a seguir abans de consumir qualsevol aliment és assegurar-nos que no presentin mal olor o signes de podriment.
Data de caducitat
La data de caducitat
sí que és determinant, ja que ens indica la data fins que l’aliment es pot consumir amb seguretat. Un cop passada aquesta data, en cas de consumir l’aliment podem patir una greu intoxicació. Normalment, trobem aquesta data indicada en aliments que es fan malbé ràpidament: carns, el pollastre o el peix i el marisc, són alguns exemples.
Per tal de no malbaratar recursos, si veiem que un aliment és proper a la seva data de caducitat, podem cuinar-lo o congelar-lo i d’aquesta manera, allargarem la seva vida útil. Per norma general, sempre que guardem el menjar a un recipient apte i hermètic, el menjar cuinat pot durar fins a 3 mesos al nostre congelador.
Aliments que no caduquen
Realment hi ha aliments que no caduquen? Sembla que alguns aliments no tinguin fi a la seva vida útil, tanmateix, tot i que alguns ens permeten més flexibilitat, el millor sempre és respectar la data de caducitat que apareix en l’etiquetatge per tal d’estalviar-nos riscos.
La sal
Tractant-se d’un dels conservants més utilitzats a la història de la humanitat, la sal bé podria ser un aliment que no caduca. Com a tots els casos, dependrà del seu correcte emmagatzematge.
El vinagre
Com succeeix amb la sal, el vinagre també és un conservant natural. Amb una bona conservació, aïllat de la llum i la humitat, el vinagre perdurarà en bones condicions durant molt temps.
La mel
El seu alt contingut en sucres fa que els microbis i bacteris no proliferin. Si bé no caduca, la mel pot canviar el seu estat depenent de l’entorn (pot cristal·litzar, per exemple).
Com podeu comprovar,
podem reduir el malbaratament tenint cura de l’emmagatzematge dels aliments i d’una bona planificació tenint en compte la informació de l’etiquetatge. En el cas de
l’arròs, per tal de conservar-lo i que no perdi les seves qualitats organolèptiques, haurem de guardar-lo en un espai net, sec i sense humitat, fresc i allunyat de fonts d’escalfor.
Inspira’t amb les receptes d’Arròs Montsià al nostre
buscador i gaudeix de l’arròs amb els
màxims estàndards de qualitat.